Our Nomad School

El SUP – PILATES Y SUP YOGA son unas de las más recientes tendencias en el mundo del surfness.

19466704_1206768832765713_5677290238131015030_o



Se trata de una novedosa fusión entre el Pilates o Yoga y el SUP que nos permite disfrutar de las dos actividades simultáneamente, aprovechando así la transferencia y beneficios de ambas disciplinas sumándole además la interacción con el medio natural.

Este proyecto empezó inicialmente en 2012 con SUP-PILATES, añadiéndose la disciplina de SUP-YOGA en 2016.

En la actualidad ofrecemos sesiones individualizadas y grupos reducidos multinivel de Surfness, SUP, SUP-Pilates y SUP-Yoga además de modalidades en seco vía presencial y online de Yoga, Pilates, Entrenamiento funcional y readaptación física.

En los últimos meses del 2019 y 2020 estamos trabajando conjuntamente para incorporar el Yoga de forma complementària en SurfsCamps con otras escuelas de surf con las que compartimos la misma filosofía y así seguir promoviendo nuestra visión de un trabajo holístico y complementário entre los beneficios de los deportes acuáticos, el Yoga y sobretodo el contacto con el medio natural. 

14322656_947865315322734_7724776182283830157_n

Si tenéis interés en que os sigamos contando nuestra historia y informando sobre las posibilidades, técnicas, deportes y ofertas para disfrutar de nuestras actividades  y otras escuelas recomendadas dejadnos vuestras sugerencias en comentarios y iremos adaptando el contenido a vuestros intereses.

Un abrazo y gracias por pasaros. 

Nomad School-Seasonal Projects.  

La vida en forma redona.

Platja de Gandia
Primer passeig del desconfinament.

 

⚪️ 🌀 ~ Fa temps que quan mire la vida, la veig amb forma redona. ~

Tothom som nous, vells i desgastats quan arribem a un espai/temps concret.

Sí, tot a l’hora!
Mentres desmuntàvem, lijàvem i pintàvem aquella vella verda bici oxidada vaig pensar que: … a banda de les nostres mans que ens aixecaran sempre i principalment,

algunes mans ens cuiden, acompanyen i abracen, altres desgasten, altres ens puleixen, altres ens espatllen, altres ens desestabilitzen per seguir avançant, altres ens reconstrueixen, altres ens lluixen, altres ens retiren, unes altres ens jutgen, unes altres creuen amb les possibilitats i ens espenten , i altres ens emparen.

Quasi mai seran les mateixes mans les que fan la marca i la reparen.
Les següents oportunitats ( perquè no hi ha primeres , ni segones… sinò infinites) venen generalment de la ma de nous aires, llocs, èpoques i persones.

I tot i tots formem part d’aquest cercle que fluctua, que va i torna canviant de cos o recipient.
I avuí, aquí està ella! celebrant la primavera i la llibertat una vegada mès.

Lluint com mai fins ara. 🚴🏼‍♀️ 🏝 ♻️

MEDITERRÀNEAMENT

” 1 any , 4 estacions, 12 mesos, 365 dies, 35.300.000 segons per dissenyar un nou projecte”

A cada desició obrim i tanquem portes, avancem i retrocedim anys llum, ens convertim en noves persones amb la intenció de interioritzar tot allò que aprenguerem en l’etapa anterior i confiem en què tot allò que aconseguirem i què ens feia emocionalment tan potents ja sempre ens acompanyarà.

Però la vida és com un entrenament, aprenem a base de repetició, d’observació, de constància, motivació i d’il.lusió. I quan perdem qualsevol d’aquets deixem de conservar part del què fórem, del que ens donà el sentit als dies i argument a les aventures; aleshores més val fer-se una ullada cap a dins i prendre noves decisions, idear nous projectes que engeguen de nou el motoret de la nostra passió.

Vaig tornar a casa, vaig tornar al Mediterrani.

I ací estic. Res s’atura però com bé sabem, on hi ha un llarg estiu la producció es prolonga, l’estrés desapareix i els moments son únics i l’únic que ens importa.

Potser ací tot sembli paralitzat però no ho ha estat, tot avança, tot continua en busca del objectiu més primari.

LA LLIBERTAT QUÈ ENS FA GAUDIR DE LA VIDA, TAL I COM NOSALTRES L’ESCOLLIM.

Si tú no vas a casa, casa ve a tú!

Estar lluny de la teua terra per a molt és una desició i per a altres una obligació,

per a mi és una el·lecció però no per això sempre és fàcil.

Hi ha un punt en comú siga el cas que siga

i és que és una evolució i un creixement personal comprimit i intensiu.

Un camí on començar tot de nou, com si fóres un nadó amb dificultats per a comunicar-se en una llengua nova i on a cada pas descobrires un nou món que no pot esperar a ser explorat!

Rebre una visita dels teus et pot donar forces per seguir , 

però al mateix temps et fa recordar tot el que has deixat allà i les ganes de retrobar-ho.

Però ara és ara i el camí a seguir és gratificant, enriquidor i encantador.

Ara toca seguir amb bona gana i amb forces renovades!!!

 

Why we love Mondays? 

“Querer aquello que todos desean es fácil,

querer aquello que solo uno siente

no todos saben hacerlo”

Aprendemos a querer aquello aceptado por la mayoría olvidando muchas veces que es lo que más nos apetece, gusta o interesa hacer en cada momento, en cada situación y en cada circunstáncia.

Un ejemplo claro sería el concepto Lunes y digo concepto porqué la palabra lunes nos hace pensar en rutina, trabajo, obligaciones, fin del fin de semana .

Para otros más modernos el lunes es “tu nueva oportunidad para empezar a cumplir nuevos objetivos” qué se podría traducir en ¡ Ama tu rutina ! 


Es mucho más fácil controlar al múndo cuando sabes que cumplen sus rutinas 

y además sabes que van a invertir tiempo y capital en ello; 

porqué claro! – Ahora (creen que) LO AMAN.

WHY WE LOVE MONDAYS? 

Monday is the new Saturday ! and this is a little text about today, of course Monday! 

IMG_1523-0

Siendo sinceros hoy el lunes no pintava como un “lunes normal” entendiendo como tal día libre para ocuparlo más que cualquier otro día laboral. Hoy tenía solo hasta medio día libre, con lo que he decidido junto a mi compañera de trabajo ir a bajar unas pistas durante dos horas justo en Nendaz ( la estación donde vivimos).

Cuándo estas dos horas estaban llegando a su fin, una fantástica llamada nos informa que tenemos libre hasta las 16:30h para seguir nustro día de esquí! ¡¡¡Genial!!! ¿Quién no se alegra de una llamada así? Es entonces cuando decidimos cruzar el valle hasta Siviez por la conexión de Plan du fou y la verdad que había unos minutos de cola hasta poder subir al telecabina ,pero bueno, nada fuera de lo normal en una semana de vacaciones oficiales.

1 señal

Al bajar, podría haber sido una señal pero no lo ha sido, – Un poco de viento – yes yes, but the snow is amazing – yes yes i know – Do you want to go to Verbier? – Yes , of course, if the snow is amazing here in Verbier it’s awesome! – Nice, let’s go!

2 señal

Telecabina de Chaussure tambaleandose, pero bueno es normal, hace un poco de viento y es el cuello de la montaña nada más. Bajamos y el viento soplava levantando la nieve que daba gusto pero bueno encajamos esquís y para abajo llegando al segundo valle, Verbier!

3 señal

La nieve era estupenda , dos noches enteras nevando la verdad que en cada bajada te olvidabas del viento hasta que volvias a subir en busca de una nueva pista. Empezamos a esquiar un poco encogidas para no perder velocidad, agachadas para el control y un largo etc… Cuando levantamos la cabeza y empezamos a ver como el rojo empezaba a predominar en los paneles! – ¿ This is the lift for come back to Chaussoure? It’s close! – No worries … Cruzamos el valle en busca de la segunda opción y tenemos suerte de poder usar el telesilla para volver, eso sí , con unos tambaleos que yo estaba midiendo los metros de caída para comenzar a construir mi iglú y pasar la noche! Al final llegamos al cuello de nuevo con tal ventisca que siendo un camino llano no nos hacía falta ningún impulso y ¡¡¡ Pista de conexión cerrada!!! Otro telecabina tambaleandose, quin remei!

IMG_1522

 

4 señal

Había hambre así que decidimos coger un camino de  trekking para evitar mas telesillas con lo que nos encontramos a otro compañero con la moto de nieve y el remolque al que nos hemos enganchado hasta llegar al Tipi – ¿ Porqué no le hemos preguntado por que no cogía el telecabina para cruzar? Supongo que era más divertido estar deslizandose cogidas a un remolque, claramente era más divertido!

No más señales

Comemos tranquilamente riendo de la odisea y controlando el tiempo para volver a trabajar, cuándo todo parece estar controlado y decidimos encajar de nuevo nuestros esquís otro amigo que estaba comiendo justo allí nos dice, – What is your plan now? – we come back to Nandaz, i work in 90′ –  You can’t , it’s close …

Te puedes imaginar la cara al ver que tampoco podíamos cruzar el otro valle! pero no te puedes imaginar la cara cuándo ves que la única opción es el Ski Bus y que hay una cola de más de 45′ ¡¡¡ Enserio, no t’ho pots imaginar”

Al final del día me han sobrado 10′ para cambiarme las botas, dejar los esquís y entrar al trabajo!

Y por este Lunes y muchos más  MONDAY IS THE NEW SATURDAY!!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Qué la imaginació trace les nostres intencions!

  

Nendaz / Switzerland 16/01/2016

La vida i la superació que ella comporta està basada en la visualització dels nostres somnis i objectius, si no som capaços de creure i veure’ns on volem estar difícilment ho aconseguirem.

Quan ens enfrontem a un nou entrenament el primer pas és observar la técnica que allò que anem a fer requereix, seguidament vindria l’entrenament i l’experiència motriu que comporta aquest,fen-te facilitador de una nova habilitat física o psíquica, i per últim la part psicològica que pot ser intrínseca o extrínseca però que a la fí, segons l’individu, la finalitat sería creure que som capaços de fer-ho, visualtizar-ho i ejecutar-ho i una vegada ens fiquem en marxa no dubtar i simplement seguir aquells pasos que ens hem projectat prèviament. 

I en això consisteix cada joc al que ens enfrontem, en creure que podem arribar a fer tot allò que ens proposem. 

 
Mont Fort 3330m  Verbier/ Switzerland 18/01/2016 

Perseguidors de Somnis 

 

 Molló de la Creu. Beniopa / País Valencià

Les corrents pedagògiques solen diferenciar entre dos típus de persones “racionals” que atenen a la raó i les “passionals” aquelles que atenen en primera istància a les seues emocions. Ara bé, com tot en aquesta vida sabem que els extrems no existèixen i que simplement hi ha persones amb un d’aquest dos trets més predominant.
I és perfecte poder tenir una combinació d’aquestes dues, així podem avançar més ràpida i coherentment. Perquè qui no s’ha deixat portar mai per un somni, una il·lusió, un sentiment o qualsevol concepte abstracte d’aquest típus? Jo per supost que sí.
Sempre he tingut fascinació per les grans muntanyes i el sentiment que experimente quan hi sóc a elles és incomparable però no de qualsevol manera; m’explique!
Per a mi la muntanya és esport, és natura, és silenci, és pau, és sacrifici, superació i companyerisme; aquests factors van units per despertar el sentiment al que jo anomene Muntanya o Alpinisme. No em val observar-la de lluny, la muntanya s’ha de sentir, s’ha de tocar la roca, herbes i arbres, la muntanya s’ha de suar o no es rebrà la gran recompensa personal, al menys així ho senc jo!

Venia a explicar açò perquè un somni em va portar a llançar-me a passar llargues temporades d’hivern en muntanyes noves per a mi, Els Alps! i tot hi passar llargues jornades sobre els esquís gaudint de les seues grans pendents i relleus, tot hi sentir l’entorn, no és el mateix que senc quan grimpe, córrec o camine per elles.

Em sol passar una vegada les he provades que el meu cor vol retornar cada certs mesos per fer allò que faig al Mediterrani però amb més magnitut, potser sí, però una vegada ací no sé si és la raó o el cor em diu que ací no puc gaudir amb i de la meua dedicació professional. Per tant quan sóc a les MUNTANYES pense en les meues Muntanyes i en el meu mar i quan sóc al mar i a les meues muntanyes pense en les MUNTANYES i les sues possibilitats esportives.

No sé molt bé com se li anomena a aquesta mena de conflicte “emocional racionalMent dispersa hem digueren una vegada, tal vegada siga cert! Però jo vaig obrint traça mentre la ment se’m va concentrant.

 

 Mont Ford 2330m. Valais / Switzerland

SOM-HI que l’espera desespera

                                    ” Tots tenim somnis, uns els esperen i altres van a per ells” 
…Després de 30 dies observant i reobservant ( perquè escoltant no sempre m’entere) …

He observat i reobservat, he escoltat els mateixos comentaris arreu d’on anara, les mateixes cares de preocupació i els mateixos bufits d’impotència i en poc més d’una setmana nosaltres també hem entrat a formar part del cicle, la roda, la preocupació. 

Doncs ahír per fí totes les preocupacions es van desvaneixer, i ja ningú està preocupat, i ja tots estan feliços, ja tots riuen , ja tots estan satisfets, ja tots s’obliden del que està passant? 

Com ja he dit cada un de nosaltres formem part de la roda i sols cal deixar-se portar un poc i ja som part d’ella encara que siga físicament. Això ho venia a dir perquè ahir mentre girava al mateix compàs de tot el món, desde dalt una cadira de les pistes, observava bocabadada ( sí sóc Valenciana i hi ha fenòmens que encara em suposen fascinació) com en una sola nit s’havia complit el desig de tanta gent i de forma exagerada.

En aquest cas no quedava altra opció que esperar a que baixaren les temperatures i nevara però quantes vegades mirem al cel i esperem que pase allò que volem? Quantes vegades ens sentim impotents per no poder fer allò que somiem? i quantes vegades som nosaltres mateixa els que ens ho auto-impedim? 

Sempre hi ha una solució i un camí a seguir, fins i tot quan esperem la neu! 

PD: Volen que neve com abans, però en compte de lluitar per la reducció d’emisions i per un planeta més vert, transporten la neu en helicopters d’unes valls a altres, oblidant que el seu somni ara ja efímer tornarà l’any pròxim i pot ser arribe un dia que no es faja realitat i la neu siga part de la història. 

  

Podem dir que un projecte és allò que té un punt de partida.

“Qui es mou visceralment acaba anant a llocs i estats que la raó mai arribarà a entendre”

Ara fa dues setmanes que vaig encetar un nou projecte mantenint el fil conductor de l’esport, la natura i sobretot l’esport de muntanya i l’activitat física a les muntanyes; però al mateix temps sense tenir res a veure. 

És tan complex enmarcar un context que no ho vaig a fer pel moment. Poc a poc aniré descobrint qué és el que he vingut a fer ací, perquè de vegades ni tan sols jo ho sé .

#4vallès #verbier #switzerland #decembre2015